Matí de feina al Jardí

El passat dia 26 de gener, en un bon dia de sol i temperatura agradable, vam realitzar una matinal de treball al jardí de l’Antonio, fent un inventari dels conjunts artístics i ceràmics existents i també identificant una tria representativa de les espècies de cactus i plantes.

La intenció és elaborar un plànol que sigui útil als visitants per tal que, tot passejant pel jardí, puguin identificar fàcilment les obres i plantes que s’hi allotgen. Per això, els voluntaris i voluntàries vam estar realitzant fotografies i detallant-ne les ubicacions sobre un esquema confegit prèviament.

També vam aprofitar per fer algunes tasques de manteniment puntual d’alguns grups escultòrics i corriols que amb el vent i la pluja dels darrers dies havien caigut o patit esllavissades.
Al marge de petits desperfectes, un fet positiu és que les basses són ben plenes. Aquest mes de gener ha plogut i bé, cosa estranya respecte dels registres pluviomètrics habituals. Si durant el que resta d’hivern i primavera va plovent, esperem poder aprofitar l’aigua.

No obstant, tenim clar que tota aquesta aigua serà poca quan arribi l’estiu i les plantes necessitin imperiosament ser regades regularment.
Durant l’hivern, com és natural, la majoria de plantes queden adormides i el jardí es manté amb un aspecte endreçat. Més endavant caldrà un major esforç de manteniment, sobretot a la primavera, quan la vegetació reprendrà amb força el seu cicle vital.

Una trobada per afermar el nostre grup i per esmorzar plegats en el magnífic paratge que l’Antonio Díaz va crear i on cada racó ens evoca la seva memòria.

Ben aviat hi haurem de tornar.

Imatges del jardí cedides per Laura Sicart Figueras. Febrer 2020
cliqueu damunt l'enllaç

Arquitectura rural i pedra seca

Al Massís s’hi poden comptar centenars de barraques i pallisses en diferent estat de conservació. També hi ha altres construccions com els marges, pujadors, pous i cisternes, forns, coves...Una quantitat tan gran d’elements dispersos per tot el terme que, d’entrada, pot espantar-nos per inabastable. Però per contra d’espantar-nos, val la pena ocupar-nos-en i  començar a actuar.

La nostra intenció, amb l'experiència d'algunes actuacions que ja s'han dut a terme, és la concertació amb els propietaris per fer intervencions puntuals en les barraques i altres elements que necessitin una reparació urgent.

La tècnica de construcció tradicional de pedra seca, comuna a tota la Mediterrània, està declarada Patrimoni Cultural de la UNESCO

Espais naturals

Al Massís de Bonastre hi trobem una gran diversitat d'espècies distribuides en diferents hàbitats. Des de l'extensa brolla mediterrània de garric i margalló, que ocupa les parts més altes de les muntanyes, als racons on hi perdura l'alzinar i les fondalades on hi podem trobar arbredes i la vegetació de ribera.

La diversitat de rocams i sòls del Massís, ja explicada àmpliament per nombrosos geòlegs, proporciona una gran diversitat de comunitats vegetals associades.

La fauna és un indicador de la qualitat ambiental del territori i per preservar-ne el seu hàbitat ha estat delimitada una zona de protecció d'aus (ZEPA) del Pla d'Espais d'Interès Natural integrats a la Xarxa Natura 2000 UE, que ocupa la part més oriental del Massís. El nostre interès és la divulgació i així aprofondir en el coneixement de la bioiversitat com a eina fonamental per a la valoració, la conservació i la millora ambiental.

Massís de Bonastre

El Massís de Bonastre és un conjunt de muntanyes que formen part de la Serralada Prelitoral. Una branca de la Serra del Montmell que s'allarga cap al Sud fins a la riba de la mar Mediterrània. S'interposa com un bloc enlairat entre les planes del Baix Penedès i de l’Alt Camp.

Hi predominen les serres i turons arrodonits i sovint aplanats en els seus cims, recoberts per la vegetació, amb sectors de sòls més profunds que permeten el conreu. Els cims més alts se situen als extrems oriental i occidental del massís. A l’est, el puig de Sant Antoni d’Albinyana 407m i a l'oest la Tossa Grossa de Montferri 386m. Al sud, ja molt a prop del mar, s'alça la Mola de Bonastre de  318m. 

Aquest territori conté espais naturals i elements del paisatge que cal valorar, defensar i conservar.

Vells camins, barraques, paratges i altres llocs significatius o singulars, mereixen la nostra atenció i precisen actuacions encaminades a la seva preservació.

Indrets singulars

Com en qualsevol territori fortament humanitzat, les muntanyes del Massís de Bonastre contenen indrets i racons que han estat creats per persones que durant anys han dedicat part de la seva vida a les seves aficions. Racons que han estat transitats i compartits per moltes persones i que són valorats com a espais culturals i d'encontre social. Un exemple ben clar és el jardí botànic de Bonastre, creat per l'amic Antonio Díaz, traspassat recentment, que s'ha integrat plenament al mig de les muntanyes del Massís.